​

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

 

​

​

​

​

​

​

   

 

 

El 2020 ens ha deixat molts moments i ens n'ha pres molts d'altres. Aquest any hem desaprès per tornar a aprendre a trobar a faltar, a viure amb la melancolia, a abraçar a la incertesa i a respirar amb por. 

​

També hem après el veritable significat del valor del temps de qualitat, de les abraçades càlides i dels petons sense filtres. 

​

Hem vist com la nostra força, la nostra energia i la nostra valentia s'han fet més poderoses. Avui, miro el 2020 i me n'adono de la importància de fer balanç de l'any que demà deixarem enrere per poder obrir bé els ulls i els braços i preparar-nos per tot el que ens depara l'any nou. 

​

Vull agrair l'aprenentatge emocional que el 2020 m'ha donat. El descobriment de les meves capacitats de marejar-me en la muntanya russa passant del riure nerviós, al plor i al riure més explosiu. De ser inflexible en ocasions i en d'altres tancar els ulls i deixar-me fluir. 

​

Comencem el 2020 com erugues que van estar en els seus capolls durant molt de temps. El meu desig per 2021 és ressorgir com les papallones que som cadascuna de nosaltres. Que no ens tallin les ales, que no tanquin els nostres desitjos, que puguem volar cap a on el nostre esperit decideixi. Que fluïm i que ens ajudem del vent per arribar al nostre destí. 

​

I tu, quin aprenentatge t'emportes d'aquest 2020?

​

Ariadna.